|  |
 |
Notícies
| Homenatge als brigadistes internacionals en el 70è aniversari de la seva retirada
..................................................................................................................................................
El 25 d’octubre la Rambla del Carmel se sumava a l’homenatge que diferents institucions han retut als brigadistes internacionals, amb motiu del setantè aniversari de la seva retirada. Una vintena de brigadistes van participar en l’acte que va organitzar l’Ajuntament de Barcelona per agrair-los la seva solidaritat i la seva lluita contra el franquisme durant la guerra civil.
Ara fa setanta anys, l’1 de novembre de 1938, la ciutat de Barcelona acomiadava als brigadistes internacionals que, arribats de més de cinquanta països diferents, havien combatut durant dos anys en defensa de la República. Enguany, els que encara són vius han estat convidats per diferents institucions, entre les quals l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a tornar al país que van defensar per compartir la seva experiència. Vint-i-dos brigadistes, arribats des del Regne Unit, França, Àustria, Rússia i els Estats Units, van participar en els diversos actes organitzats per commemorar els setanta anys de la seva retirada. Amaya Ruiz, filla de Dolores Ibarruri, La Pasionaria, va voler acompanyar-los en aquest periple de celebracions.
Elsa Blasco, regidora del districte Horta-Guinardó, i Ignasi Cardelús, delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament, destacaren l’emotivitat del moment i es van mostrar orgullosos de compartir escenari amb les persones que, de manera molt altruista, van venir a lluitar contra el feixisme i en defensa de les llibertats. Cardelús va recordar que l’any 1938 a Barcelona van conviure, durant uns mesos, els governs de Catalunya, el País Basc i la República, que es van instal•lar a la ciutat, una de les últimes en caure sota el domini de les tropes nacionals comandades per Franco. Martí Bielsa, president de l’associació d’amics de les brigades internacionals de Catalunya, s’emocionà en parlar de l’empremta permanent que els brigadistes van deixar en tots aquells joves que un dia, fa ja tants anys, els van veure desfilar pels carrers de la ciutat.
Dos d’aquests brigadistes, George Sossenko i Gert Hoffman, van voler adreçar també unes paraules als assistents. Sossenko, d’origen rus i ciutadà americà, que va arribar des de París l’estiu de 1936, amb només disset anys, per integrar-se en la columna Ascaso, és membre de l’associació de veterans de la Brigada Abraham Lincoln. Amb quasi noranta anys, Sossenko contagia el seu entusiasme en recordar l’esperança que suposava aquell govern de la República en una Europa ja sota l’influx del feixisme, i la seva sorpresa en trobar-se tots aquells joves estrangers, provinents de tants llocs diferents, tots units en la lluita per la llibertat. Gert Hoffman, austríac, que va participar en la 35 Divisió Internacional i va combatre en el front de l’Ebre, entre d’altres, explicà que quan desfilaven per l’avinguda Diagonal, aleshores avinguda 14 d’abril, en aquella desfilada de comiat, no sabien què succeiria amb aquell poble, al costat del qual s’havien jugat la vida per recuperar la llibertat. I va fer un esment especial al discurs de La Pasionaria, del que destacà aquell paràgraf on els hi assegurava que no els oblidaríem i els convidava a tornar "quan l’olivera de la pau hagués florit, entrellaçada amb els llorers de la victòria de la república espanyola". No s’imaginaven llavors que haurien de trigar tant de temps, però tots ells demostren una gran emoció per haver pogut tornar a un país lliure i democràtic, tal com ho havien imaginat.
La regidora va tancar l’acte recordant també unes paraules d’aquell discurs de Dolores Ibarruri, en el que convidava als presents a parlar als seus fills de les brigades internacionals, d’aquella gent que havia vingut, desinteressadament, a defensar la pau i la llibertat. Una ofrena floral al monument als brigadistes va posar el punt final a aquest homenatge què va aplegar unes tres-centes persones i en el que varen participar també el senador Jordi Guillot, la directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i Pepe Gamero, de l’associació Terra de Germanor, entre d’altres.
|
|
| ..................................................................................................................................................
Veure totes les notícies
|
|
| |
Notícies
